Dones amb història
Fa anys vaig tenir la sort de ser convidada a participar en el festival Tarraco Viva. Se’m va demanar crear un monòleg de recreació històrica interpretant a Lívia, la dona de l’emperador August. La voluntat era explica la història també des de la perspectiva de les dones, cosa que, desgraciadament, s’ha fet molt poc. Va ser el primer d’un seguit de monòlegs de recreació històrica.
Lívia a l’ombra de l’Emperador August
Lívia Drussila va estar sempre al costat de l’emperador, va ser la seva esposa, amant i consellera.
Una dona influent i discreta, criticada i acusada d’enverinar i assassinar a August. Lívia va exercir un gran poder, sempre a l’ombra d’August. En aquest monòleg Lívia ens explica com ha estat la seva vida al costat de l’Emperador. Des de la seva visió entendrem com funcionava la Roma de l’època i per què la vida i l’obra d’August van marcar la història.
“Lívia, a l’ombra de l’August” és un monòleg de recreació històrica produït i estrenat al festival Tarraco Viva de Tarragona.
Iras, al servei de Cleòpatra
Iras, la fidel serventa de Cleòpatra ens explica el que ha estat la seva vida al costat de la reina. Ens vol fer saber com ha viscut els amors, les ambicions, les victòries i les derrotes de la seva senyora. Amb ella sabrem quins eren els seus secrets de bellesa i les seves armes de seducció i, sobretot, com va poder una reina egípcia sacsejar el cor de dos romans tan importants com Juli Cèsar i Marc Antoni. Iras, amb seu tarannà senzill i prudent, parlarà dels grans moments de Cleòpatra però també ens donarà de detalls del seu dia a dia. Iras ens parla quan ja sap que tot el seu món trontolla i que la seva vida acabarà amb la de la seva senyora.
“Iras, al servei de Cleòpatra” és un monòleg de recreació històrica produït i estrenat al festival Tarraco Viva de Tarragona.
Iras, i la boda de Cleòpatra
Iras, serventa de Cleòpatra, ens parla dels preparatius de la boda de la famosa reina d’Egipte amb Marc Antoni. Serà una gran festa, però hi ha alguna cosa que no li fa el pes. Sap, que tant a Roma com a Egipte, un casament és sobretot un acord econòmic i polític.
Iras ens parla de la societat romana i de la dona en particular. Ens farà saber què significava casar-se i convertir-se en una matrona. Ella no entén perquè la reina d’Egipte és vol casar i té molta por: sap que les conseqüències d’aquest casament poden ser terribles.
“Iras, i la boda de cleòpatra” és un monòleg de recreació històrica produït i estrenat al festival Tarraco Viva de Tarragona.
Eumàchia de Pompeia
Eumachia és una rica empresària romana de Pompeia que estima la ciutat on viu i vol fer-hi construir un temple amb els seus diners. El fet de ser una dona farà que no ho tingui gens fàcil, haurà d’utilitzar la seva intel·ligència i els seus dons diplomàtics per aconseguir-ho.
La història d’Eumachia ens ajudarà a entendre la posició de la dona a l’antiga Roma i a conèixer les estratègies que havien de seguir, les que tenien iniciativa per obrir-se pas en un món totalment governat pels homes.
“Eumàchia de Pompeia” és un monòleg de recreació històrica produït i estrenat al festival Tarraco Viva de Tarragona.
La Teresa d’Arbúcies
El 13 de gener de 1714, soldats valons dels exèrcits del Rei Felip V procedents d’Hostalric, camí a Vic, fan nit a Arbúcies. No és el primer cop que arriben soldats i per la força saquegen la població. La Teresa d’Arbúcies veu com el seu marit i el seu fill surten de nit a enfrontar-se amb els soldats, farts ja de tants anys d’abusos.
La Teresa està farta de tirar endavant com una mula tossuda. Ens explica el paper anònim, però no per això menys important, que van tenir les dones d’Arbúcies durant la guerra de successió.
“La Teresa d’Arbúcies” és un monòleg de recreació històrica produït o estrenat al museu La Gabella d’Arbúcies.
La Freixa
La Freixa és de Tarragona i hi ha viscut tota la vida: avui té convidats i baixa al Corral a demanar que li matin un cabrit per preparar-los un bon sopar. És la muller de l’obrer, l’encarregat de la gestió de l’aigua a la Tarragona de finals del segle XIV. Per la feina del seu marit, però sobretot pel seu dia a dia, coneix perfectament com en pot ser, de complicada, la vida a la Tarragona medieval, una ciutat amb escassetat d’aigua.
“ La Freixa” és un monòleg de recreació històrica produït per Ematsa
