La freda nit de gener que la meitat dels habitants de Calella van sortir de casa a altes hores per no ser vistos, la lluna va fer el ple. Tots pretenien el mateix: aprofitar el silenci i la foscor de la nit hivernal per anar a amagar els secrets que volien oblidar a la sorra humida de la platja. El desconcert vora les ones va ser màxim, cap dels calellencs entenia què hi feien els altres allí. Es van sentir murmuris i exclamacions, excuses inversemblants i històries llarguíssimes tot just acabades d’inventar. Això sí, d’una manera o altra tots s’ho van fer venir bé per enterrar el seu secret sota la sorra. L’altra meitat dels habitants de Calella, els que dormien i somiaven calentons al llit, mai van saber el que havia passat aquella nit vora mar. Els que hi eren mai en van parlar. Els que no hi eren cada vespre dubten, els costa decidir-se a sortir a enterrar els secrets, saben que cal fer-ho perquè se’ls endugui el mar i els puguin oblidar, però tenen por de fer-ho sols i glaçats sota la lluna.
La meitat dels habitants de Calella
- gener 27, 2015
