No fa gaire vaig veure aquest cartell pels carrers de Malgrat de Mar. Primer vaig pensar que era un curs de cuina vegetariana només per a anglesos. Ja se sap que la gent d’aquesta nacionalitat són proclius al consum de pèsols. Però de seguida em vaig adonar que no, que el que volien els organitzadors del curs era rendibilitzar el temps de la gent. Penso: m’hi apunto? Cada vegada tinc més tirada a la cuina vegetariana i últimament també estic intentant reviscolar el meu anglès. M’hi repenso. Em fa por anar-hi i agafar nervis. I si no ho acabo d’entendre i erro les receptes? M’adono que no tinc ni idea de com es diu manat de raves en anglès, ni albergínia, i ja no parlem de la xirivia! I no, no em veig amb cor d’aprendre-ho i a més a més cuinar-ho en dues hores.
Tot plegat fa reflexionar. Si aquesta moda va en augment, pot molt ben ser que ben aviat ens ofereixin cursos de l’estil “faci puntes de coixí mentre practica el tai-txi” i, posats a aprofitar el temps al màxim, qui diu que no ens proposaran un “curs de fotografia i equitació tot elaborant la ratafia de la tia” o, embolica que fa fort, un “curs de perruqueria canina i natació en rus i macramé”.
Penso en tot això mentre estic asseguda en un banc del passeig; també tinc dos objectius però s’avenen molt: mirar el mar i no fer res. El meu pare em va ensenyar a fer-ho, era molt savi.
Cuina vegetariana en anglès
- febrer 5, 2015
