Adolescents, polvorons i malsons

No menjo polvorons per tres raons: no són sans, ajuden a augmentar d’una manera massa decidida la meva incipient panxeta i, sobretot, no en menjo perquè si dius “Pamplona” amb un polvoró a la boca tot seguit has d’escombrar el menjador. Tot i això, fent gala de la meva natural incoherència, cada any compro com a mínim dues capses de polvorons a l’abusiu preu de catorze euros. Ho faig per ajudar els adolescents que volen anar d’excursió a quart d’ESO. Una ment recargolada va trobar que era una bona idea extorquir les famílies i amics dels adolescents a base de capses plenes de colesterol. El cas és que als joves els agraden els polvorons, i se’ls mengen amb delit. Si teniu polvorons i no sabeu què fer-ne, deixeu-los en una zona freqüentada per gent d’extrema joventut, ja veureu com desapareixen fins i tot els de llimona. De fet, la capsa que tinc a casa s’obre gairebé cada dia, i aquí ve el meu drama. Us heu fixat en la noia de la fotografia que il•lustra cada un dels polvorons de la capsa? A mi em resulta molt inquietant; vaja, que em fa por: és veure-la i imaginar-la de nit passejant pel passadís de casa vestida amb enagos, sense tocar de peus a terra i propulsant-se a base de tirar-se pets amb tufet de canyella. Somio que se m’acosta i m’obliga a fer-me el seu pentinat i després em vol assassinar ofegant-me a base de polvorons. Si us plau, mestres d’alumnes de quart d’ESO, podeu animar els vostres alumnes a vendre paquetets de mongeta verda amb una cinta vermella? També farà Nadal i els que vivim amb adolescents estarem més tranquils.