Encara mig adormida, va obrir l’armari de la cuina per agafar el pot de cafè i aleshores se’n va adonar: en el pot de salsa de soja s’hi podia llegir “1 Soy Sauce”. La Marisa es que va quedar quieta mirant i pensant: “Soy sauce”, o sigui, “sóc salze”. De seguida va arribar a la conclusió que el número 1 servia per assenyalar que aquelles paraules eren només el primer vers d’un, segur que preciós, poema. Ella creia en el destí, hi creia profundament. Aquell pot de salsa de soja era allà per ajudar-la. “Sóc salze”, es va dir, i un somriure li va aparèixer a la boca. Sí, aquell missatge era just el que necessitava. No estava passant per un bon moment. La relació amb el seu home no anava gens bé i estava convençuda que era per culpa d’ella. Però aquelles paraules la van animar. “Sóc salze”, es va repetir, i imbuïda de poesia va continuar: estic arrelada a la terra, les meves fulles són precioses i miren cap avall només per beure aigua del riu i viure de nou. De sobte es va sentir més animada, amb forces per arreglar les coses i lluitar pel seu matrimoni. També tenia ganes d’anar al supermercat i buscar entre els pots de salsa de soja el números dos, el tres i tots el que calguessin per completar el poema.
Aleshores va entrar el seu home i ella pletòrica li va ensenyar el pot.
– Mira, llegeix. No trobes que és una idea genial posar poesia en un lloc tan inesperat?
El seu home se la va mirar incrèdul i va respondre rient:
– No siguis burra, Marisa, “Soy Sauce” només vol dir “salsa de soja” en anglès. Deixa’t estar de bestieses!
A la Marisa se li van omplir els ulls de llàgrimes. No va dir res, però aquell mateix matí va anar a veure un advocat i va demanar el divorci. Es va repetir que ella era salze, i tant que era salze! I va decidir que el seu home, en canvi, no passava de tros de suro.