Palmeres mutants

palmeres 2El morrut de la palmera ha fet molt mal: ha matat un munt de palmeres i ha propiciat la mutació genètica d’aquests arbres. Era d’esperar. He vist la primera palmera mutant vora el mar. Com podeu veure a la foto, el canvi és esfereïdor, fa molta impressió. S’ha de reconèixer que la palmera quan muta, muta de veritat. És evident que la nova palmera és molt més resistent, metàl•lica tota ella! El canvi és tan radical que fins i tot, durant uns moments, he dubtat que fos realment una palmera i m’hi he acostat a fer la comprovació. Ho és! M’hi he fixat bé i no té cocos, ben igual que les dues palmeres del costat. Estareu d’acord amb mi que no cal més evidències. Això sí, estic pensant de recollir signatures per tal de demanar que les pintin de verd. És que les trobo molt poc tropicals, una mica fredotes i penso que verdoses semblarien una mica més amables. Com ho veieu?

Comparteix aquesta entrada: Facebook Twitter Pinterest Google Plus StumbleUpon Reddit RSS Email

Adolescents i paraigües

paraigüesA casa tinc adolescents i paraigües. Els adolescents són meus, els paraigües no. Fixeu-vos-hi: els joves no fan servir paraigües. Són intrèpids, poc temerosos de les adversitats i se saben impermeables. A més a més, diuen que no porten paraigües perquè sempre van abillats amb dessuadores amb caputxa. Només surten de casa amb un paraigües si cau una pluja torrencial (d’aquelles sota les quals un paraigües tampoc serveix de res) o si tenen uns progenitors suficientment “plastes” o amenaçadors que els torturen fins que aconsegueixen que l’adolescent compleixi. I tinc més que comprovat que , en aquests casos, un 99,97 % es deixarà el paraigües oblidat a la casa d’un amic o amiga, o a la casa d’un amic de l’amic o amiga de l’amic o amaga la mica i moca la moguda. En fi, a casa tinc uns quants paraigües que són de les amistats dels meus fills. Quan plou els faig servir sense manies ni remordiments. Segura de saber que en alguna altra casa estan fent servir els meus. Orgullosa de compartir una mica de la indolència de l’adolescència. I no és maco, això?

Comparteix aquesta entrada: Facebook Twitter Pinterest Google Plus StumbleUpon Reddit RSS Email