També hi ha dracs marins

Ja fa uns dies us vaig anunciar la meva col·laboració amb La Platjeta i Cap a Mar. Per a celebrar Sant Jordi els vaig enviar una llegenda que s’explica sobre un drac de Begur. Aquí la teniu.

Fa molts  i molts anys a Begur hi vivia un drac. La gent n’estava molt contenta. En aquells temps encara no hi havia llum als carrers ni a les cases i el drac, amb les seves flamarades, els encenia el foc de la llar, els il·luminava i, si calia, guiava les barques a port. Cada nit, quan acabava la feina, s’adormia damunt del mar. Li anava bé per a refredar el foc que tenia a dins. Sempre es despertava d’hora, just abans que les barques es fessin a la mar.

Un dia, els pescadors van arribar a la platja i es van adonar que el drac encara dormia. Van avisar les gavines, però el seus xiscles no van despertar el drac. Un dels pescadors, el més agosarat, hi va pujar damunt escalant per les escates. Els altres s’ho miraven molt preocupats. A un li va caure una llàgrima, i si el drac havia mort? Van respirar tranquils, el drac encara tenia foc dins la panxa. El pescador que hi havia pujat al damunt ho va poder comprovar mirant dins la boca que el gran animal tenia una mica oberta. Tothom sap que mentre un drac té foc dins la panxa és ben viu.

El van deixar dormir. Hi ha molts animals que ho fan durant l’hivern. Però el cas és que el drac de Begur va continuar dormint, setmanes, mesos, anys i encara hi és allà ben adormit.  Sabem que es viu perquè cada matí és veu una  boirina que surt, de ben segur, del seu foc interior. Això sí, al damunt hi han crescut pins i s’hi han plantat vinyes i oliveres. Això no vol pas dir que un bon dia no pugui passar que el drac de Begur es desperti i ens torni a escalfar amb el seu foc!

I si voleu veure els dibuixos del drac que han fet els més petits obriu aquest enllaç:

http://laplatjeta.net/ca/sant-jordi-llegenda/

Comparteix aquesta entrada: Facebook Twitter Pinterest Google Plus StumbleUpon Reddit RSS Email

Cap a mar

 

Fa molts anys que em dedico a explicar contes, llegendes i rondalles. Sovint la feina em porta a llocs que em sorprenen i als que segurament no hagués arribat mai si em dediqués a una altra cosa. Fa un temps vaig rebre un encàrrec molt engrescador del museu etnològic: em demanaven  d’explicar llegendes del mar juntament amb un pescador professional del port de Barcelona. Per preparar-ho em van convidar a fer una visita al port de mà de les noies de Cap a Mar: la Cristina i la Maria. Trepitjar el moll em va agradar. Veure els vaixells, els estris de pesca, les xarxes i ,sobretot, sentir explicar com és el dia a dia de la pesca barcelonina no només em va interessar molt sinó que també em va fer despertar records mig adormits. Visc a Malgrat de Mar i el meu pare era pescador, no era professional, però el mar, la barca i la pesca eren  la seva dèria principal. Jo també havia anat a la barca amb ell i, junts, havíem pescat molts peixos! En fi, que elles em van parlar del que es feia allà i jo els vaig explicar que el mar ha estat  també, des de sempre, una font de llegendes  que parlen de pescadors  i també d’altres personatges com els pirates i, encara més, que segons l’imaginari català el mar és ple d’éssers fantàstics amb unes capacitats extraordinàries!

En fi que una cosa va portar l’altra i si escric aquestes ratlles és perquè us volem  presentar una sèrie d’articles que sortiran simultàniament al  bloc de la meva web i també al de la web de Cap a Mar. La intenció és donar a conèixer l’imaginari que acompanya el món del mar i de la pesca. Ens agradaria que tot plegat servís per a compartir en família un patrimoni meravellós i, massa sovint, oblidat. I, sobretot, ens agradarà molt que hi digueu la vostra, que ens feu saber què us sembla el que  hi explicarem i que si teniu, vosaltres també, anècdotes o històries  ens les feu saber. Fins ben aviat!

Comparteix aquesta entrada: Facebook Twitter Pinterest Google Plus StumbleUpon Reddit RSS Email