La felicitat en un tren a les vuit del matí

Sóc al tren qSant Polue he agafat a Malgrat a les 7.40 del matí. A Sant Pol puja una parella jove i s’asseu darrere meu. El noi pregunta:
– Quina és la teva idea de felicitat?
Sorpresa, deixo estar la feina que tinc entre mans i paro l’orella.
– La que tenia Spinoza – contesta la noia -, si ets una persona activa seràs més feliç que si ets una persona passiva. Els actius decideixen, es poden equivocar, però com que ho han decidit ells els crea menys insatisfacció.
Estic a punt d’intervenir i dir que Spinoza mereixeria ser el patró del autònoms però potser si ho faig els cohibiré i ja no parlaran més, així és que opto per no dir res i continuo escoltant la conversa. Faig bé. Continuen parlant. Ell diu que ha descobert que quan s’atabala només ha de deixar passar el temps i tenir paciència, que aquesta combinació mai falla. Després passen a parlar de Llull, Rodoreda i ell obre L’Odissea i li llegeix un llarg paràgraf. I parlen de tot això com si parlessin de futbol o del procés, és a dir, com si fos el més normal del món. I no puc evitar pensar que, malgrat la por que ens volen posar el cos, val la pena fer el que deia Spinoza i pujar a tots els trens que la vida ens posi al davant.

Comparteix aquesta entrada: Facebook Twitter Pinterest Google Plus StumbleUpon Reddit RSS Email