A les dues seran les tres

duesFa temps que vull escriure un conte que es tituli “A les dues seran les tres”. No me’n surto. Sempre que m’hi poso, em passa l’hora volant i no he escrit res.

Comparteix aquesta entrada: Facebook Twitter Pinterest Google Plus StumbleUpon Reddit RSS Email

Després

núvolDesprés de l’enterrament, just quan per fi havia pogut desfer-se de la gent, va obrir l’ordinador i va comprar bitllets d’avió per viatjar als països més càlids del món. Volia anar ben lluny i sola a llocs on fes molta calor.
Va travessar mig món i va arribar a països exòtics. S’estava en hotels petits i als capvespres mirava les postes de sol. I sovint plorava. Plorar lluny de casa i amb l’aire càlid li resultava menys feixuc. No s’adonava que quan les llàgrimes queien damunt el terra calent, immediatament s’evaporaven i es convertien en nuvolets que a partir d’aquell moment la seguien a tot arreu.
Va estar en molts països, i els nuvolets es van anar sumant els uns als altres. De manera que, quan va agafar l’avió definitiu, el que la portaria a casa, al darrera duia un munt de nuvolets que també la van seguir quan va agafar el tren que la duria de l’aeroport al seu poble i que es van anar colant dins de casa seva quan ella va obrir la porta.
Va sortir al pati amb els nuvolets al darrera. Ella es va estirar a la gespa, que era ben seca. Els nuvolets se li van posar al damunt i van descarregar totes les llàgrimes que duien dins. I en el petit pati, herbes i flors van començar a créixer d’una manera rapídissima, esponerosa, fent que ella s’enlairés i hi reposés al damunt com si l’herbam fos un llit. I no sabia si plorar o riure. Sí que sabia que encara no havia curat el seu dolor, però que ara, per fi, podria descansar.

Comparteix aquesta entrada: Facebook Twitter Pinterest Google Plus StumbleUpon Reddit RSS Email

Sònia i Cèlia al capvespre

-Tens son, Cèlia?
-No, tinc cel, Sònia.
I va sortir volant.

 

Volar2p

Comparteix aquesta entrada: Facebook Twitter Pinterest Google Plus StumbleUpon Reddit RSS Email